Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Des de fa una setmana només es parla de la DANA que ha assolat una setantena de poblacions al País Valencià, causant un rastre de destrucció material i personal al seu pas.
Un cop vistos els resultats de la DANA, la tasca de reconstrucció es veu ingent, i el resultat llunyà. Per això entitats com la Creu Roja, amb la seva incansable tasca humanitària, s’han traslladat a València per ajudar les víctimes. Paco Túnez és coordinador de la Creu Roja a les Terres de l'Ebre, i actualment està destacat a la zona, liderant un operatiu essencial per atendre les necessitats més urgents de la població damnificada. Ubicat a la zona zero valenciana, explica la seva labor en nom de la Creu Roja en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
En quin moment la Creu Roja es mobilitza per desplaçar-se fins als punts més urgents afectats per la DANA?
El primer que cal tenir en compte és que això no és una urgència, sinó una catàstrofe. La mobilització es produeix immediatament després de l’alerta. Primer es van activar les oficines locals més properes a l’emergència, però també estaven afectades. Llavors es va mobilitzar la unitat de Creu Roja emergències a nivell estatal per recolzar el treball que el voluntariat ja estava fent sobre el terreny. El reforç és molt important per al personal de l’Assemblea que està patint l’emergència. I tot sota el paraigua d’una administració pública. En el meu cas, estic a Aldaia i estem treballant conjuntament amb l’Ajuntament.
Els efectius de la Creu Roja aneu a la zona afectada per la DANA i, què és el primer que veus quan arribes allà?
El primer és la magnitud del desastre. Per això, primer vam enviar persones especialitzades i amb experiència en catàstrofes, que donen una primera visió de la situació. Llavors es demanen els recursos necessaris. Això és molt urgent, perquè la intervenció ha de ser molt ràpida. Llavors, davant la dimensió de l’emergència i disposant de recursos limitats, cal fer una valoració molt acurada. No totes les poblacions han patit la mateixa afectació i cal optimitzar els recursos perquè arribin a tota la població.
Cal personal molt especialitzat per ajudar en aquesta situació tan greu?
Sí, tenim unitats molt especialitzades perquè fem una intervenció integral, des de la logística fins a assistència emocional. La logística és molt important perquè significa moure material que ha d’arribar als destinataris. Per exemple, si una persona té dificultat de mobilitat o alguna malaltia, li portarem menjar i aigua a casa, i sovint, també una atenció psicològica molt necessària.
Com és estar allí a la trinxera del punt zero?
És treballar sense parar. La meva sensació és que treballo, treballo i segueixo treballant i només he resolt una miqueta, molt poc. I encara que Creu Roja hem desplegat un efectiu de més de 1600 persones, tot va molt lent. Però la continuació, l’esforç i la suma de treballar en conjunt amb les administracions públiques i altres organitzacions, ha de fer que tot sigui més fàcil. El primer és l’assistència a les persones vulnerables i a tothom que ho necessiti.
Disposeu del material que es requereix per fer una feina tan titànica?
De moment sí, però entrem en una fase que cal material pesant com pales excavadors, per treure els cotxes i la runa. En paral·lel, encara hi ha molt de treball del dia a dia, per ajudar que les persones, malgrat tot, en aquests moments tinguin una vida digna.
Com estan sent aquests dies per a tu, desplaçat a la zona zero?
Els meus companys i jo estem ubicats a un col·legi i el primer que fem és preparar el dia. Cada unitat decideix on ha d’anar i què ha de fer. En aquest cas, la meva missió fins ara ha sigut accedir al domicili de persones vulnerables per portar aliments, aigua i el que la persona necessiti, així com donar suport emocional. I quan ha tocat netejar carrers per accedir a algun domicili, també ho he fet. Ara tenim material, persones preparades, i això és el que hem de posar en joc.
Milers de persones s’han apuntat per donar un cop de mà. Com ho feu per coordinar els voluntaris espontanis?
És molt complicat. En aquest cas són les autoritats locals qui els coordinen perquè ajudin correctament. El nostre voluntariat ja està preparat per això. La coordinació també és complicada, però és diferent perquè estan dins una organització. Quan anem a l’emergència ho portem tot per no sobrecarregar el sistema públic ni a l’Ajuntament que correspongui. És important que si algú vol fer voluntariat, ha de tenir en compte que es pot trobar en situacions complicades i per tant, és bo tenir una formació d’autoprotecció tan física com psicològica.
Perquè no es tracta només de treure fang...
Clar, és que traient fang també es pot accedir a un domicili, i no sempre la capacitació de la persona voluntària pot suportar aquesta una certa situació emocional. Nosaltres també vetllem pel voluntariat, i quan viem que cal, també intervenim per alleugerir la situació d’angoixa que es pot patir. Cal saber que aquestes persones en tenen, no per dies, sinó per mesos. I m’atreviria a dir per anys. La destrossa que hi ha hagut és enorme. Quan els mitjans de comunicació deixaran de parlar de la DANA, la situació a València encara no s’haurà resolt. Hi ha moltes persones que pateixen, i hem de ser-hi.
La ciutadania, què podem fer com a mostra de solidaritat?
El que sempre recomanem és fer aportacions dineràries per poder fer compres al destí, del que es necessita a cada moment, ja que l’emmagatzematge de productes és complicat. Per tant, des de la Creu roja aconsellem que qui vulgui ajudar faci donacions econòmiques entrant a la pàgina de la Creu Roja de Catalunya. Sempre que es faci una aportació econòmica, ha de ser a un lloc segur.
Què estàs veient en aquest moment des de la teva posició?
Molt de fang i runes. Però també veig que la gent té bona voluntat i això està molt bé. Però no podem oblidar la realitat. Ara la DANA surt a tots els mitjans de comunicació, però d’aquí a un mes, què passarà? M’agradaria que aquestes ganes de col·laborar i de participar continuessin d’aquí a un mes, dos, tres, els que calgui. Ara la societat s’ha bolcat en les persones que estan patint l’emergència, però d’aquí a un mes ja veurem.
A les Terres de l’Ebre també hi ha moltes accions solidàries amb València.
Sí, moltíssimes. Jo sóc de Tortosa i ho sé. Som gent solidària i sempre responem. Ara només volem que les persones que pateixen les conseqüències de les darreres pluges puguin passar pàgina i seguir endavant.
