Una furgoneta itinerant apropa els serveis de l'oficina d'atenció ciutadana de la Generalitat a 37 pobles ebrencs

En marxa com a prova pilot des del 17 de juny, l'oficina mòbil va començar desplaçant-se cada dia laborable del mes a un poble diferent dels 20 seleccionats -cinc per comarca- per espai de cinc hores. L'objectiu era apropar "al màxim" l'administració als pobles rurals petits i apartats de les ciutats, que no disposen de mitjans de transport públic que els permetin desplaçar-se a Tortosa en temps raonables, segons destaca la responsable de l'OAC a les Terres de l'Ebre, Mònica Prieto.

En la segona fase del desplegament, en la qual s'han afegit tretze municipis més, l'oficina mòbil es mou per una de les quatre comarques del territori ebrenc cada setmana. Presta el servei diàriament en dos pobles, però durant menys temps. En el primer cas, entre les nou i les onze del matí. Posteriorment, de dotze a dues del migdia, es trasllada a una vila veïna dins de la mateixa comarca.

L'expansió ha prioritzat criteris poblacionals i de comunicacions: s'ha buscat cobrir els pobles on, com a mínim, la meitat de la població té més de 50 anys. També aquells que no tenen mitjans adequats de transport i la distància fins a l'OAC de Tortosa -un trajecte que, en alguns casos de municipis aïllats pot representar fins a quatre hores de viatge en transport públic, apunta Prieto-.

Els dijous de cada segona setmana de mes, per exemple, l'oficina obre el primer torn a Sant Jaume d'Enveja. En segona instància, a partir de mig matí, es desplaça a Mas de Barberans. L'equip que, de moment, formen un conductor-tècnic de comunicacions i un agent digital del 012 aparquen la furgoneta davant de l'Ajuntament de la població de la falda dels Ports.

Evitar desplaçaments

Fins allí s'hi ha atansat Joan Maria Romaní. Està posant en marxa una associació animalista amb més veïns del Mas de Barberans i, per iniciar els tràmits, hauria hagut de desplaçar-se una primera vegada a l'edifici de la Generalitat a Tortosa, un trajecte de gairebé mitja hora per sentit en cotxe. "Aprofitant que havia l'oficina mòbil aquí, mel i bresques! Què he de fer per registrar-la i constituir-la? M'han donat les indicacions, m'han enviat per correu electrònic la documentació que necessito i dimarts he d'anar a buscar el certificat digital a Tortosa", ha relatat.

"La majoria el que demana són consultes d'expedients: 'com està allò meu'. En segon lloc, prestacions socials, temes de drets socials i famílies; temes d'identificació digital, com l'IDCAT mòbil: per què serveix, no se si el tinc o com em pot ajudar. Fem una mica de pedagogia sobre tràmits i informació", explica Prieto.

Reconeix, malgrat tot, que alguns tràmits encara no poden ser assumits pels agents del 012 i això obliga a derivar-los a l'oficina de Tortosa. La idea, però, és que en un futur pròxim s'incorpori a l'equip un funcionari, amb la identitat digital habilitada, per poder donar resposta a aquestes demandes concretes.

Més enllà del suport en els tràmits, però, la responsable de l'OAC assumeix que una part també important de la seva tasca és difondre i formar els usuaris perquè puguin enfrontar-se ells mateixos a les opcions que els ofereixen actualment les noves tecnologies. Un repte sovint complex, especialment, entre les persones d'edat avançada.

"En la implementació de l'administració digital tenim la sensació que hem deixat gent enrere. Abans la gent anava presencialment a l'oficina i preguntava a la gent d'atenció i preguntava a la gent d'atenció què havia de fer i què portar. Ara traslladem una mica la responsabilitat de què fer i com. Sí que és veritat que hi ha fitxes del tràmit, en molts casos massa informació, i la gent necessita saber i que allò què va fer és correcte. Intentem donar suport i ajudar", resumeix Prieto.

La bretxa de la connectivitat territorial

El servei d'oficina mòbil, a més, permet la Generalitat, al mateix temps, efectuar mesures sobre el terreny comprovar la connectivitat efectiva dels municipis a les xarxes de telecomunicacions. Així, un dels tècnics de l'equip s'encarrega, a l'arribada a cada poble, de muntar l'antena que permet l'accés a Internet i, al mateix, temps testejar la qualitat de la connexió. Unes proves que han de contribuir a conèixer els punts del territori on aquesta connectivitat és menor i ajudar a elaborar el mapa que el centre de recerca i2CAT elabora per incentivar l'arriba d'operadores i ampliar la cobertura 5G en nuclis urbans.

Aquesta segueix sent una de les grans assignatures pendents d'aquesta nova administració digital: la bretxa d'accés, no només generacional, sinó territorial. "Aquí la fibra òptica ja veurem quan arriba. La Generalitat ens té marginats a molts pobles petits", reflexiona, amb resignació, Romaní.