Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Fa escassament un mes, Alcanar va patir les conseqüències de dues DANA consecutives. I si bé l’afectació de la població no va ser tan brutal com a València, els 43,2 l/m2 caiguts en mitja hora, van fer molt mal en pèrdues materials.
Per això, des de l’Ajuntament, s’han posat immediatament en marxa perquè si es repeteix una situació meteorològica tan adversa, afecti el mínim possible a persones i coses. Joan Roig és l’alcalde d’Alcanar i comenta la situació del poble, la seva percepció, i què s’està fent per evitar mals majors, en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Alcalde, com esteu avui a Alcanar?
Doncs relativament recuperats de la darrera DANA. Estem fent una valoració dels danys que s’han produït a les produccions agrícoles i ja s’està parlant de la pèrdua d’un 30% de la producció de l’anyada; per tant, és una afectació molt greu. A banda, tenim camins rurals danyats, marges de pedra seca caiguts... Són impactes negatius d’aquestes pluges torrencials que a Alcanar ja són recurrents.
Per tant, el primer és aplicar mesures preventives?
Sí, i tant. És una reclamació que estem fent a les administracions supramunicipals des del 2018. No es pot controlar la pluja, però es pot invertir en accions preventives. Primer davant del fenomen meteorològic en forma de missatges de les institucions perquè la gent no vagi a llocs perillosos, perquè els que viuen a urbanitzacions inundables es desplacin a cases de familiars o a hotels. La segona és la prevenció en termes de projectes executius que ja estem implementant a nivell municipal. Llavors, si un ajuntament de 10.000 habitants com el nostre ha pogut fer una bassa de distribució i obres importants que ja s’ha vist que van molt bé per evitar impactes negatius, també ho poden fer les administracions supramunicipals. I sobretot, cal derivar les funcions a l’esfera tècnica.
La DANA de València, per dissort, ha obert els ulls en molts aspectes...
Sí, a València s’ha demostrat que davant el desastre, el discurs del polític no serveix absolutament per a res. La política, quan hi ha pluges torrencials, s’ha de deixar de banda perquè entorpeix la gestió dels tècnics. La Generalitat i l’Estat haurien d’articular diferents comissions d’experts que aterrin als municipis per dibuixar projectes concrets de prevenció. I que després puguem buscar els fons econòmics necessaris per executar-los. Aquesta és la clau de la prevenció real a tots els municipis de l’arc mediterrani que patim pluges torrencials cada any.
Tanmateix, l’Administració té els seus temps i no són ràpids. Com ho hem de fer?
És cert, però si una població com Alcanar ha pogut articular una primera taula tècnica de la que han sortit projectes importants que s’han materialitzat amb recursos propis, vols dir que la Generalitat o l’Estat no ho poden fer? Jo penso que és posar-hi la voluntat, prioritzar la gestió del canvi climàtic. A Alcanar hem deixat de fer algunes inversions per centrar l’atenció en la taula tècnica i en mesures preventives. Si a Alcanar hem pres aquest compromís, perquè estem parlant de la vida de les persones, segur que les administracions supramunicipals tenen recursos per projectar iniciatives que siguin la solució. Tot ha de passar pel circuit tècnic, sinó no ens en sortirem. Els municipis més vulnerables, si no tenim projectes tècnics executius realitzats, no podem optar a subvencions. Una població com la nostra necessita l’ajuda de les administracions supramunicipals i que els tècnics ens diguin què cal fer. Per això a principis d’any farem la segona taula tècnica, liderada per la Universitat Politècnica de Catalunya.
Què n’ha sortit de la primera taula tècnica?
Ens vam posar en contacte amb diferents professionals de les disciplines que considerem imprescindibles per materialitzar aquests projectes en l’àmbit de la geologia, la meteorologia, l’urbanisme, expert en emergències, protecció civil, i també vam incloure veïnat de les zones afectades perquè són fonts molt valuoses. Vam diferenciar la taula en dos àmbits: el primer, el de la protecció civil i com podem configurar mecanismes que, ja dins l’emergència, ajudin a rebre les previsions meteorològiques en temps i forma; i després, com activar els cossos d’emergència un cop s’ha produït la catàstrofe. El segon àmbit és la configuració dels projectes que giren al voltant d’idees com les basses de distribució per passar aigua d’un barranc a un altre, i basses de laminació, que són grans superfícies planes en terreny agrícola on l’aigua s’atura, es dissipa i el sòl l’absorbeix. També hem explorat l’escenari de les expropiacions de qualsevol projectes urbanístic que s’hagi fet en una zona de perill. Estem parlant de salvar la vida de les persones.
Sovint sentim a parlar de zones inundables, perilloses, però fins ara això no es tenia en compte a l’hora de construir. Aquest és l’origen del problema?
Segur. L’origen és un urbanisme massiu, frenètic, que pensava més en els interessos empresarials privats que en l’interès general. És normal que l’aigua demani el que és seu, aquest espai de circulació des de la muntanya al mar, i pel camí troba que l’espècie humana ha construït de forma frenètica. Per tant, totes dues coses, la baixada de l’aigua amb aquella força fins el mar, i les cases, els xalets, els equipaments, els negocis als barrancs, a les lleres o a l’entorn de les canalitzacions, no són compatibles. Llavors, la feina dels tècnics és trobar l’equilibri entre la naturalesa i el progrés. I vist el perill que hi ha per a les persones, i que a la força de la naturalesa no se li pot fer cap concessió, necessitem que els tècnics ens diguin què hem de fer per evitar danys personals. València ha sigut un punt d’inflexió i hem après que les pluges torrencials generen danys materials però també poden suposar una catàstrofe humana tan impressionant que és indefinible.
“Deixem que els tècnics facin la seva feina”. Aquest és un discurs nou...
És un paradigma nou. Penso que la clau de la solució són les accions preventives. Deixeu treballar els tècnics qualificats i que les administracions supramunicipals prioritzin els pobles de l’arc mediterrani català que tenim problemes d’inundabilitat per les DANA. A l’Ebre no hi ha hagut cap dany personal, però estic seguríssim que si no es posa fil a l’agulla, els propers anys haurem de lamentar víctimes mortals.
I per acabar...
El meu agraïment a la gent d’Alcanar. Penso que som un exemple de disciplina en el context de catàstrofe. Ho som. M’impressiono, cada vegada que tenim un avís d’alerta roja, de la disciplina que mostra la gent d’Alcanar. Tenim una enquesta que va preguntar a 400 persones del municipi quina és la seva font d’informació quan hi ha una alerta, i més del 50% va dir que els canals institucionals, els canals de WhatsApp, les xarxes socials de l’Ajuntament. És una gran responsabilitat, perquè som l’administració de referència del veïnat. Per tant, vull agrair moltíssim a la gent d’Alcanar que segueixen les indicacions que enviem, d’una forma molt disciplinada. Això ha ajudat que a Alcanar no hi hagi hagut danys personals des del 2018.
