Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Desplegats des de fa uns anys en conreus com cereals i horticultura, l'ús de drons en conreus arbrats seguia pendent d'encaixar en un conreu mil·lenari i, tradicionalment, molt poc procliu a la innovació tecnològica. Durant els últims mesos, però, el salt evolutiu en el disseny dels aparells ha resultat clau perquè empreses com Persual Drone, amb seu a Camarles (Baix Ebre), s'acabessin decidint a donar el pas i apostar per oferir els seus serveis també als professionals d'aquest sector.
Ha estat enguany, precisament, segons apunta el director operatiu de l'empresa, Alexis Ripoll, quan han aparegut al mercat drons "més preparats" per treballar sobre conreus amb "altes masses foliars", com les de les oliveres i els cítrics propis de les Terres de l'Ebre. Possiblement per efecte d'aquest desenvolupament tècnic, la normativa també ha evolucionat a partir d'aquest estiu.
La rigidesa en la regulació ha estat, segons els defensors d'aquesta tecnologia, un dels grans frens a la seva expansió. Però les coses, segons Ripoll, estan canviant poc a poc. Explica, per exemple, que des del 27 de juliol es permet als drons per a tasques agrícoles volar a un màxim de 40 metres d'altura i en espais arbrats o boscosos on fins ara no estaven autoritzats. També ho poden fer de nit.
En col·laboració amb un propietari agrícola, Persual Drone utilitza una parcel·la d'oliveres de dos hectàrees del terme municipal de Santa Bàrbara (Montsià) com a banc de proves per millorar les aplicacions tecnològiques dels drons i mostrar els resultats d'aquesta nova tecnologia als pagesos.
Tot i que els aparells estan capacitats per dur a terme tasques diverses com controls multiespectrals, cartografies, mapejos, seguiment de plagues o d'estrès hídric per millorar l'eficiència dels conreus, els tractaments fitosanitaris és la funció més àmpliament acceptada. Utilitzen productes d'origen natural, com derivats d'algues diatomees, al costat d'altres de convencionals i d'alguns -amb permís- en fase d'autorització, per combatre malalties com el repiló o la mosca.
Rapidesa respecte els tractors
El guany de temps és un dels reclams més poderosos d'aquesta nova eina: un mínim de sis cops més ràpid que els mètodes tradicionals, segons calculen. També la major eficiència i estalvi l'ús de recursos, així com el desplegament molt menys invasiu que possibilita aquesta forma d'aplicació. El dron permet també administrar l'espai de tractament i regular a voluntat l'aplicació de líquid sobre punts concrets, evitant la seva dispersió innecessària.
"Tractar aquesta finca, de dos hectàrees, costaria entre quatre o cinc hores d'aplicació amb el tractor. Amb el dron costaria catorze minuts per vol, uns 30 minuts per cobrir-ho tot. Per aquesta finca, -amb tractor- utilitzaríem 6.000 litres d'aigua i nosaltres 80 litres. Des que hem començat, s'han fet els treballs preparatoris amb el tractor i des de llavors no han entrat més: el conreu i la terra no pateixen els canvis i impactes que provoca", detalla Ripoll. L'ús de combustible propi dels vehicles agrícoles, apunta, també queda reduït de forma molt considerable.
Utilitzen concretament el model DJI Agras T50, amb capacitat de 40 litres per a pulverització i uns 75 per a abandonament i sembra. "Porta quatre boques centrífugues amb electromagnetisme que, quan tira la gota, que és molt minúscula, no rellisca i queda impregnada a la fulla", apunta el director tècnic de l'empresa, David Borràs. Està equipat amb vuit motors, quatre coaxials. La bateria té una autonomia d'uns tretze o catorze minuts, similar al temps que dura buidar el dipòsit de líquid. "A dia d'avui és l'únic dron que hi ha per a arbres i fruiters que garanteix una aplicació molt precisa dels productes", afegeix Borràs.
Assignatures encara pendents
Amb tot, assumeixen que la tecnologia encara no pot competir, en termes d'efectivitat, amb els alts rendiments de conreus com cereals o panís, on es poden arribar a cobrir entre 10 i 12 hectàrees en una hora. També el fet que el dron no pot operar durant episodis de vent, fet que es compensa amb la major velocitat de tractament en els períodes de calma atmosfèrica.
A més, reconeix Ripoll, l'altra gran assignatura pendent, en aquests moments, és la llista de productes fitosanitaris autoritzats per a la seva aplicació aèria. "És un dels passos que més ens frena. Tenim una limitació molt gran dels productes. Hi ha un vessant de productes bio, eco o naturals que els podem aplicar sense restricció però la part que l'agricultura més demanda, aplicació de fitosanitaris o adobs ens general, està més limitat i permisos específics i que més triguen en el temps", addueix, tot preveient que aquesta normativa s'acabi flexibilitat també l'any vinent.
Atomitzadors i "burrocràcia"
Els pagesos que assisteixen a les demostracions valoren, per sobre de tot, el guany de temps que podria representar l'ús d'aquesta tecnologia en detriment dels tractors, cisternes i atomitzadors actuals. "T'estalvies molt de temps. Avui en dia és primordial: no pots estar a molts llocs alhora. Com menys hores estàs -tractant- més et podràs dedicar a una altra cosa", raona Francesc Arasa, oleïcultor de Santa Bàrbara, tot recordant que la baixa rendibilitat del conreu els obliga, cada cop més, a treballar més superfície de terra.
Ell i dos pagesos més han assistit a una demostració a la finca experimental a pocs quilòmetres del poble. "És el futur que està aquí. Caldrà fer-ne un seguiment però la primera impressió és molt bona", apunta. No descarta poder fer, amb el temps, el salt cap a aquesta nova tecnologia si s'acaba demostrant que les aplicacions funcionen i combaten de forma eficaç les malalties dels arbres. També si el marc administratiu ho permet. "Es veu molt senzill: si no hi hagués tanta 'burrocràcia'... és el mateix comprar un atomitzador que un dron. És tot burocràcia", tanca Arasa.
