Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Des de 2020, i en el marc de l'aplicació del Pla Plurianual de Pesca al Mediterrani, el sector de l'arrossegament ha reduït ja un 40% els dies d'activitat pesquera. Però una de les últimes propostes del comissari de pesca sortint, el lituà Virginijus Sinkevičius, passaria pràcticament per liquidar la seva continuïtat. Els vaixells de més de 18 metres d'eslora podrien feinejar 28 dies, 26 els d'entre 12 i 18 o només 20 els de 12 metres.
"És inviable", ha exclamat Eusebi Rosales, president de la Confraria de Pescadors de la Ràpita i de la Federació Territorial de Confraries de Tarragona. "Cap empresa del món que amb 28 dies a l'any pugui treballar", ha subratllat, que qualifica la mesura d'"aberració" i l'atribueix, en bona mesura, al desconeixement del sector mediterrani que tenia l'excomissari i la tecnoburocràcia europea.
El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Antoni Espanya, coincideix plenament amb el plantejament de les confraries. Més encara, recorda que tant el Ministeri d'Agricultura comn els governs francès i italià aposten per una moratòria del pla que permeti avaluar la metodologia utilitzada per l'executiu comunitari a l'hora de calcular els estocs reals de peix que hauria estat utilitzada com a base per fonamentar la retallada a l'arrossegament.
Segons ha concretat Espanya, en el cas català, les dades recollides per Icatmar -organisme de recerca del món pesquer-, que utilitza la mateixa metodologia que les autoritats nord-americanes i canadenques, conclou que espècies de referència com la gamba roja o el moll es troben per sobre del llindar de sostenibilitat pesquera, si bé altres com el lluç o l'escamarlà presenten xifres no tan folgades. El càlcul comunitari, per contra, presentaria una "discrepància important", amb xifres per sota del que resultaria acceptable en termes de sostenibilitat d'aquestes espècies.
"Davant del dubte científic, el més raonable és parar el 2025, demanar una moratòria i que el nou comissari, que pren possessió avui -aquest dilluns-, atengui les demandes dels estats membres del Mediterrani occidental, les comunitats autònomes i tota la flota pesquera perquè 2025 sigui de revisió d'aquesta metodologia i de coneixement de la realitat socioeconòmica del Mediterrani", ha remarcat.
El director general d'Afers Marítims lamenta que es prioritzi l'eix ambiental de la Política Pesquera Comuna per davant dels altres dos, el social i l'econòmic. "No pot ser que es prengui una decisió d'aquest tipus atenent l'eix ambiental s'ha d'entendre la importància socioeconòmica de les comunitats pesqueres locals, en molts municipis són la primera empresa en llocs de treball, directes i indirectes, i això no es pot obviar", ha raonat Espanya, qui té previst en breu reunir-se amb els seus homòlegs valencià i balear per abordar estratègies comuns en aquesta línia.
La Generalitat i el sector pesquer calculen que la flota d'arrossegament ha perdut pràcticament la meitat de les embarcacions durant els últims 20 anys. Actualment, a Catalunya són unes 200 de les 600 en total, si bé aporten el 60% de la facturació de les llotges.
Seduir els joves perquè consumeixin peix
Aquest dilluns, precisament, el Grup d'Acció Local de Pesca (GALP) Mar de l'Ebre ha presentat una campanya destinada a promoure el consum de peix fresc de les cinc llotges del territori. A través de les peixateries que acudeixen diàriament a les subhastes, es distribuiran distintius a les caixes de peix i es repartiran bosses amb el lema "Si és de llotja, és boníssim!".
La campanya promocional, que s'allargarà fins passat Reis, vol posar en valor la "qualitat i excel·lència" dels productes marítims del territori, tant de pesca com d'aqüicultura, així com la importància del consum de quilòmetre 0. S'emetran també espots televisius i falques radiofòniques, així com continguts per a les xarxes socials.
I és que un dels grans objectius de la iniciativa, més enllà de fidelitzar els consumidors habituals, és captar l'atenció dels joves. El gerent del GALP Mar de l'Ebre, Joan Alginet, ha recordat que estudis revelen que és la gent major de 50 anys la principal consumidora de peix, una cultura cada cop menys estesa entre els joves.
"Esperem seduir i arribar al públic jove que, malauradament, som els que ens costa més", ha subratllat, tot recordant que, més enllà de la dimensió comercial, "darrere de cada embarcació de pesca hi ha tota una història i un model socioeconòmic de vida".
