La flota de la Ràpita rebutja l'acord sobre pesca d'arrossegament perquè és un "xantatge" i els deixa "tocats de mort"

Els pescadors rapitencs consideren que l'acord sobre la pesca d'arrossegament al Mediterrani no afavoreix el sector i creuen que no se'ls ha defensat prou en aquestes discussions contra la proposta inicial de la Comissió Europea que s'han allargat fins a la matinada. De fet, el secretari de la Confraria Joan Balagué insisteix que els 27 dies anuals de pesca continuen sent el punt de partida. "Han tirat una puntada endavant. Ens deixen tocats de mort perquè no és viable treballar els dies que ens estan donant", ha lamentat.

Per feinejar més d'aquests 27 dies, l'acord inclou mesures de compensació, acumulatives, de manera que es vagi incrementant aquesta assignació. Des de la Confraria rapitenca ho han qualificat de "xantatge" i alerten que ni desplegant tots els requisits, la situació del sector no millorarà. El secretari ha recordat que la flota d'arrossegament acumula un 40% de pèrdues des de 2020 i ara haurà de sumar una retallada de dies de pesca i la rebaixa de les captures per les noves mesures. "És un sector que l'estan afonant a poc a poc fins que no podrem subsistir", ha alertat.

Menys dies i menys captures

Com ha exemplificat Balagué, Europa exigeix canviar les xarxes d'arrossegament amb malles més amples per incrementar un 9,3% aquests dies de pesca. Això suposarà 2,5 dies més, però les embarcacions perdran "capacitat de pesca". Algunes espècies no es podran capturar amb malles més grans, com les vetes, el sepió i altres "de gran valor econòmic", i els pescadors reduiran la facturació.

L'acord a Europa també assenyala que posar en marxa les modificacions abans de l'1 de maig de 2025 permetrà incrementar els dies de feina, però una altra de les preocupacions dels pescadors és que algunes de les modificacions no són d'aplicació immediata, encara que se'ls ofereixi ajuts del Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura. Joan Balagué, de la Confraria de la Ràpita, ha tornat a exemplificar-ho amb la mesura de les xarxes, ja que el canvi de malles tardarà entre tres i cinc anys a fer-se. "No hi ha cap estudi que demostri la viabilitat - de la mesura -, però en tres o cinc anys, aquí no quedarà cap embarcació d'arrossegament perquè no ho podran aguantar", ha advertit.

Vedes que penalitzen

Des de la Ràpita no entenen "la satisfacció" d'altres flotes. "Pot ser que algunes zones, alguns caladors, els vagi bé. Però a la nostra zona, que és de pesqueria de costa, l'acord no és gens ben rebut perquè fa encara més inviable el sector d'arrossegament i és una mesura injusta per a aquells hem fet els deures", ha reivindicat el secretari de la Confraria ebrenca.

Els pescadors rapitencs, els últims anys, ja han reduït els horaris de pesca, han tancat algunes zones a la pesca de forma temporal i altres de forma permanent per "preservar el recurs", i apliquen dos mesos de veda voluntària. Avalats pels estudis i el seguiment de l'ICATMAR, reivindiquen que a la costa ebrenca s'ha aconseguit "el rendiment màxim sostenible" i la preservació d'espècies que estan en perill en altres punts del Mediterrani.

Així i tot, quan es fa el còmput de dies de pesca, aquestes vedes els penalitzen. Els dies per feinejar es computen sobre els dies laborables, uns 240 de mitjana. Com a la Ràpita fan dos mesos de veda, el percentatge es calcula sobre 200 dies i creuen que la Comissió Europea tornarà a aplicar de la mateixa fórmula en el pròxim repartiment. Des de la Confraria rapitenca reclamen que el punt de partida dels còmputs sigui el mateix per a tothom perquè la flota catalana, i sobretot la de Tarragona i l'Ebre, fa anys que en surten perjudicats.

"Creiem en les vedes, no com en altres llocs on no en fan. Tenim estudis científics que ens avalen, que fem les coses bé i que no hi ha un problema de recursos a la nostra zona", ha defensat el secretari Joan Balagué. "Al final hi haurà molt recurs, però no hi haurà pescadors", ha alertat. A la Ràpita queden 32 barques d'arrossegament. Només en l'últim any se n'han perdut quatre, però el sector s'ha reduït a la meitat en els últims anys al port rapitenc.

A la llotja de la Ràpita, el peix de les embarcacions d'arrossegament representa entre el 60% i 65% de la facturació total. La Confraria Verge del Carme compta ara amb una flota d'unes 90 embarcacions, tot i que moltes són de petites dimensions i d'un sol tripulant.