Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
L'estudi de Caralt s'ha basat en la base de dades de l'Ajuntament de Tortosa, un llistat amb 1.600 persones residents o mortes al que llavors era el terme de la ciutat - que arribava fins al delta de l'Ebre-, i també en el cens del cost humà de la Generalitat. Caralt ha comptat amb documentació i tesis doctorals dels Arxiu Municipal de Tortosa, Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, Arolsen Archives (deportats als camps nazis) i Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. Després de "depurar" i creuar les dades i sobretot gràcies a noves fonts d'arxius obtinguts, l'historiador i periodista conclou que el cost humà de la Guerra Civil Espanyola és d'una forquilla entre 900 i 950 tortosins i tortosines morts.
Tenint en compte la xifra el cost material del conflicte a la capital ebrenca és "molt més elevat que la mitjana" a Catalunya, Caralt considera que també es pot afirmar que el cost humà de la Guerra Civil i la repressió franquista a Tortosa és dels més alts del país, "elevadíssim". La recerca "no és un llistat i prou" sinó que determina en cada mort el context històric vinculat a la defunció a la Tortosa en aquell moment. Inclou les dades personals, de naixement, residència i mort de cada víctima.
Col·lectius oblidats
Mentre que la xifra de persones mortes en episodis sagnats de la Guerra Civil a la ciutat són conegudes i molt estudiades, com els 119 morts durant els cruents bombardejos a la ciutat, altres col·lectius que s'incorporen a aquest nou estudi havien sigut "minoritzats i silenciats". Són, per exemple, els refugiats o els civils que van haver d'abandonar Tortosa l'abril del 1938, nou mesos d'evacuació forçada en què els ciutadans van viure en condicions precàries per zones muntanyoses de Boix-Cardó o la zona de Camarles i l'Ampolla. 100 persones hi van morir.
225 soldats de Tortosa també van perdre la vida al front, la meitat al de l'Ebre i Aragó. La violència revolucionària del 1936 va costar la vida a 159 persones de la ciutat, gent vinculada a la dreta política, grans propietaris i sacerdots. 119 van morir durant els bombardejos (14 menors), 70 executats per la repressió franquista, una vintena de deportats morts als camps nazis entre qui destaca Antoni Garcia, fotògraf i company de Francesc Boix, 8 persones que van morir als Fets de Maig de 1938 i altres que van perdre la vida a l'exili, els hospitals i fins i tot un tortosí que va morir a la División Azul. Entre tots els morts hi ha 180 dones i 85 menors d'edat i nadons.
Actes per la memòria democràtica
L'estudi d'Andreu Caralt es presentarà aquest dimecres a la set de vespre a l'Aula Didàctica del Museu de Tortosa, una presentació que obre la programació de Memòria Democràtica de 2025 a la ciutat. La regidora Mar Lleixà ha assenyalat que el treball permetrà "documentar" el cost humà d'un conflicte bèl·lic que "va colpejar Tortosa per sobre de la mitjana catalana" i ha anunciat que l'Ajuntament treballa per crear un espai de memòria on recordat totes les víctimes.
Aquest mes de gener es faran dos actes més memòria democràtica, el 25 de gener amb la participació de Tortosa per segon any consecutiu en l'encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans; i el 27 de gener amb motiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i coincidint amb el 80è aniversari de l'alliberament dels camps nazis i del final de la Segona Guerra Mundial, es presentarà l'estudi 'Els deportats tortosins als camps de concentració nazis', de Joan B. Beltran Reverter, i el llibre 'Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis', a càrrec de Lluís Montull i Carme Maigí, autors del llibre i membres del grup de treball del Departament d’Educació i Memorial Democràtic a l'Ebre (DEMD-Ebre).
