Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Fa unes setmanes es va constituir la Mesa Institucional del circuit d’abordatge de les violències masclistes a les Terres de l’Ebre, en la qual es va presentar el Pacte Català contra les Violències Masclistes. Per assistir a aquella reunió es van convocar representants institucionals i personal tècnic, creant així una ala territorial de la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra les Violències Masclistes. Belén Gallo és la directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes del departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat, i explica els detalls de la seva acció política en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Com va anar la constitució de la Mesa Institucional ebrenca?
Aquesta comissió va ser la primera d'aquesta legislatura. Vam presentar el Pacte Català, que és un compromís polític i tècnic, al darrera del qual hi ha un treball emmarcat en la Comissió Nacional de les Violències Masclistes, que també tindrà la seva territorialitat. Es va aprovar el protocol d'actuació de feminicidis, en el qual s’indica quines actuacions s'han d’emprendre en el moment que es té coneixement d'un feminicidi o d’una temptativa, i com els diferents serveis de cada departament ens hem de coordinar per atendre la víctima en el moment de crisi i en el moment posterior, fent un seguiment per detectar quines han estat les bones pràctiques o què podem millorar si tenim un nou cas. La mesa va aprovar aquest protocol i ara ja està a disposició perquè tothom sàpiga què cal fer davant d'un cas.
Què més es va presentar?
També es va presentar el nou decret de la Comissió Nacional per a una intervenció coordinada de les violències masclistes, que és l'òrgan màxim per la coordinació i del que estem pendents de fer la regulació per tal de territorialitzar-lo per erradicar les violències masclistes. Llavors, dintre del pacte, el vam donar a conèixer amb una ruta que tenim establerta. Esperem que aquest pacte sigui un instrument útil que aplegui totes les mesures, recuperant el consens polític del 2008 i adequant-lo a la modificació del 2020, perquè la vida de les dones, les nenes i els nens ha canviat molt. Des de fa 18 anys diem que el masclisme es reinventa. Ara estem davant de noves formes de masclisme en una societat que ha canviat. Per tant, a banda de refer el consens polític, hem de fer un pacte que es basi en la realitat, mirant al futur amb propostes efectives. Ara hi ha una línia negacionista de les violències masclistes i de les polítiques feministes que, de vegades, sembla que està guanyant força, i hem de protegir, sobretot, la vida de les dones i les criatures. L'espectre és molt més ampli i abasta moltes més persones al voltant de la víctima, que també són víctimes o que estan victimitzades.
Pot ser que un dels avantatges és que Catalunya té competències en família?
Sí, per això podem posar fil a l’agulla. Una de les línies d'aquesta legislatura és protegir els nens i nenes. Catalunya també és pionera en la regulació de la violència vicària, i ja la va contemplar com a forma de violència, la modificació del 2020. No ens vam esperar a la Llei de Protecció a la Infància del 2021. Nosaltres ja la tenim, i el nostre compromís és erradicar totes les formes de violència vicària. Aquest és el cas de violència més extrema, però quan parlem de violència masclista i intrafamiliar ampliem molt l’espectre. La iniciativa d’aquests protocols contempla totes aquestes formes.
Fins a quin punt altres institucions, com els ajuntaments i altres, estan implicats en l’actuació contra la violència masclista?
En el pacte català hi ha dues rutes paral·leles: una més política, i una altra que forma part d'aquesta Comissió Nacional, en la qual no només intervenen els departaments que tenen polítiques per erradicar les violències masclistes, sinó que també hi ha agents socials i entitats especialitzades. En clau d’interseccionalitat, també tenim diverses societats, algunes de les quals, especialitzades en els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual. També tenim els sindicats i diversos agents socials. Llavors, dins d'aquesta comissió s'ha creat un grup de treball.
Centrant-nos en les Terres de l'Ebre, quina percepció vas tenir en aquesta primera reunió?
Era la nostra primera Mesa Institucional, amb un equip nou. Em vaig trobar en un territori que coneix les seves demandes, que està molt obert a rebre informació de la Comissió Nacional i del full de ruta a seguir. Estem treballant amb l'objectiu clar, i sabent que hi ha mesures i modificacions legislatives que seran per tot Catalunya; però hi ha altres mesures que s'han d'implementar en funció del territori.
Pel que fa a mesures, en pots especificar alguna de concreta, de caràcter legislatiu, que considereu molt necessària?
Algunes de les mesures són recomanacions del Grevio, el Grup d’Experts en la Lluita contra la Violència contra la Dona i la Violència Domèstica de l'Estat, que avalua el compliment de les polítiques i la normativa enfront de les violències sobre la dona d'Europa, del Consell d'Europa i el Conveni d'Istanbul. Una mesures que tenim sobre la taula és, davant de separacions, la figurada del coordinador de parentalitat. Un altre aspecte fonamental és que tothom sàpiga detectar la violència i denunciar-la com correspon.
Pot ser que aquest sigui un dels principals problemes, la no-acció davant de la violència en l’àmbit familiar?
Sens dubte. La visibilització és necessària perquè es prenguin mesures concretes. Es necessita empènyer les dones perquè expliquin clar què els està passant en un entorn en el qual elles són les atacades o violentades.
Pel que fa a les Terres de l'Ebre, després de la primera mesa institucional, quin serà el següent pas?
La intervenció de Terres de l'Ebre comprèn la directora territorial del Departament d'Igualtat i Feminisme, i després dels ens locals, que també tenen molt a dir dintre de la Comissió Nacional Aquest és un marc polític i l’estem gestionant. En la vessant tècnica, el treball continuarà en el marc d'aquest pacte, perquè ha de ser un punt clau; però a banda continuarem fent un treball de desplegament de l’atenció per implementar millor els serveis i els recursos, donant veu a projectes amb clau de sensibilització i prevenció.
Abans d’acabar...
Vull recordar el telèfon d'assistència a les víctimes, el 900 900 120. Davant de situacions de violència masclista cal trucar, perquè els serveis de la xarxa estan a la disposició de totes i cadascuna de les dones que estan vivint o que han viscut situacions de violència masclista. Estem passant uns moments convulsos, però cal que sàpiguen que el Departament d'Igualtat i Feminisme està per protegir-les. Aquesta és la nostra competència. I hem d’interpel·lar els homes. Les dones són les que viuen les violències masclistes, però si no els eduquem a ells i no els sensibilitzem, malament rai. El mateix amb tota la societat. També pensem en aportar noves masculinitats, igualitàries, amb educació i corresponsabilitat.
.jpg)
.jpg)
