La mosca negra s'ataca des de fa gairebé dues dècades durant l'estat larvari. Els tècnics del COPATE fan diverses prospeccions amb embarcacions pel riu, per quantificar i identificar les larves de la plaga que s'estan desenvolupament als macròfits, a les algues. Això permet planificar el moment idoni de les fumigacions i també comprovar l'efectivitat que tenen després.
Es ruixen set punts del tram baix de l'Ebre, des d'Ascó a la desembocadura del riu. També es fan els mateixos tractaments al Segre, on van començar aquest dimarts. A cada punt, un helicòpter fumiga prop de la riba 300 litres del larvicida biològic BTI, un producte que només subministra una empresa nord-americana.
Des de l'any 2020, els tècnics de Consorci han pogut iniciar la campanya de tractament de la plaga als mesos d'hivern. Això frena el creixement larvari i evita poblacions excessives de l'insecte a principi d'estiu. Algunes campanyes en què els tractaments van començar massa tard, es van viure autèntics problemes de salut pública i va tenir un greu impacte econòmic als municipis de la riba de l'Ebre.
L'episodi de pluges i el voluminós cabal del riu havia generat "neguit" perquè ha obligat a retardar "una mica" l'inici de la campanya contra la mosca negra. "Encara estem dins dels límits i després de molts anys de tractament, el riu Ebre està bastant controlat quant a la mosca negra, sempre que no deixéssim de tractar, perquè les condicions sempre són les mateixes", ha assenyalat Montse Masià, directora de l'àrea de Salubritat Pública del COPATE. "El riu continua tenint el macròfit i la mosca continua colonitzant-lo per a viure. Per tant, mentre nosaltres anéssim exercint aquesta pressió, no hi ha d'haver cap problema", ha afegit.
El president del Consorci, Ivan Garcia, ha apuntat que es tornaran a fer sis tractaments, com les darreres campanyes, seguint les indicacions tècniques i en el moment que ho permetin les condicions ambientals. El president, i també el vicepresident del COPATE, Rubén Biarnés, han agraït la feina "incansable" dels tècnics. "La clau principal és avançar-nos sempre a les larves i, per tant, una feina important que és comprovar i controlar-les i veure on s'ha d'anar aplicant -el tractament- i quant temps", ha apuntat Biarnés.
El Consorci té un conveni amb la Generalitat que garanteix el finançament dels tractaments i que es va signar per a quatre anys per evitar els retards que provocaven els tràmit burocràtics cada any. El conveni acaba aquest 2025. També es fiança amb ajuts de la Diputació i les aportacions dels municipis afectats. Que els últims cinc anys s'hagi pogut començar a fumigar aviat, sense traves burocràtiques ni falta de finançament ha permès que la plaga estigui "controlada".