El projecte de restauració té com a objectiu consolidar les estructures arqueològiques i arquitectòniques més rellevants del bastió, garantir la seva estabilitat estructural i recuperar tot aquest espai per a la visita pública, on es podrà mostrar l'evolució històrica i constructiva del bastió entre els segles XIV i XVIII.
A les cavallerisses, es completarà el tancament de la volta de canó que l'edifici tenia en el moment que fou bastit i es retirarà l'actual coberta metàl·lica que protegeix l'espai des de principis dels anys noranta. També es restaurarà la façana principal de l'edifici i es reconstruirà la gran porta d'accés que hi van bastir els templers.
Els treballs s'han finançat amb fons Next Generation. Està prevista una segona fase del projecte, encara sense finançament, per adequar l'interior de l'edifici on es conserven les restes arqueològiques més antigues del castell, les de les èpoques ibèrica i andalusina.
L'indret que ocupa el castell de Miravet, sobre un turó de vuitanta metres d'alçada que domina el riu Ebre, ha estat ocupat des de la prehistòria. Els orígens del castell actual es remunten al segle XII, en la reconquesta cristiana, quan el comte Ramon Berenguer IV conquereix la fortalesa l'any 1153 als andalusins i la dona a l'orde del Temple. Sobre les restes de l'antiga fortalesa (hisn) andalusina, els templers de Miravet van reconstruir el castell amb les tendències de construcció militar importades de Terra Santa. El van convertir en el centre de la comanda de Miravet i seu de la província templera de Catalunya i Aragó.
L'abolició de l'orde del Temple a principis del segle XIV acaba amb l'etapa d'esplendor i el castell va passar a mans de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Posteriorment, el van remodelar, però va mantenir l'estructura que l'ha convertit en un dels exemples més notables d'arquitectura militar templera d'Europa.