Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell Agramunt, ha fet la cloenda aquest dissabte a la Sénia del III Congrés Internacional ‘La Guerra Civil a les Terres de l’Ebre (1936-1939)’, un esdeveniment consolidat com a referent en recerca acadèmica i que enguany ha crescut, amb presència a les quatre comarques ebrenques amb jornades a Tortosa, Gandesa, Flix i la Sénia, i amb un programa del 14 de març al 12 d’abril.
“Són moltes les persones que han treballat molt per aconseguir els drets i llibertats que tenim avui i, per això, hem de continuar preservant i transmetent la memòria democràtica, sobretot, a les generacions més joves”, ha dit el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, que ha recordat que “la Guerra Civil i, especialment, la Batalla de l’Ebre, va forjar el nostre caràcter, una manera de ser, resilient i amb capacitat d’adaptació”.
Amb aquesta tercera edició, el congrés es referma com un espai de reflexió imprescindible sobre el passat i el seu impacte en el present i futur. L’edició d’enguany ha comptat amb la participació de més de cinquanta acadèmics i investigadors experts, nacionals i internacionals que, procedents de diferents àmbits i disciplines, han presentat un total de 28 ponències i 15 comunicacions sobre aspectes clau de la Guerra Civil a l’Ebre.
Entre els ponents sobresurten figures reconegudes, com la doctora Helen Graham (Universitat de Londres) i la doctora Patricia de Salvo (Universitat dels Estudis de Messina), encarregades de la inauguració i la cloenda, respectivament.
Tot i que el conflicte bèl·lic i, en especial, la Batalla de l’Ebre –el combat més cruent i sagnant de la Guerra Civil, amb més de 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners– han centrat bona part de la programació, el congrés ha analitzat altres qüestions, com les fosses comunes i l’exili republicà, l’aviació republicana i la presència de la Legió Còndor nazi, les defenses antiaèries i la repressió a la rereguarda republicana o la vida quotidiana durant la guerra: infància en temps de conflicte, destrucció del patrimoni cultural, judicis sumaríssims, legislació durant la contesa o el paper de les biblioteques en plena guerra.
A més, s’ha fet èmfasi en la perspectiva de gènere, destacant el paper de les dones a les Brigades Internacionals i a les xarxes d’espionatge, contribucions sovint oblidades en els relats històrics tradicionals, però essencials per entendre la diversitat d’experiències i rols que van marcar el conflicte.
En la darrera sessió d’aquest dissabte al Centre d’Aviació Històrica de la Sénia (CAHS), s’han abordat qüestions com els procediments sumaríssims contra dones durant el franquisme, el paper de la cartografia per entendre la Guerra Civil, la infància durant la guerra i l’aviació republicana i la Legió Còndor a l’aeròdrom de la Sénia. A la tarda hi ha prevista una visita guiada al Centre d’Interpretació del Camp d’Aviació Històric de la Sénia i la projecció del documental ‘Entre dos fronts’.
Com a novetat d’aquesta edició, el congrés ha complementat les sessions teòriques amb visites guiades a espais històrics clau de la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre, així com a exposicions i equipaments culturals de referència. L’objectiu d’aquestes activitats és que els assistents tinguin l’oportunitat d’endinsar-se en el territori i explorar la memòria democràtica d’una manera vivencial i immersiva.
L’organització del congrés ha comptat amb la implicació activa de diverses institucions acadèmiques i culturals. Impulsat per l’Ajuntament de Gandesa, l’Ajuntament de Tortosa, la Universitat Internacional de Catalunya, el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre, l’Associació Grup de Recerca, Intervenció i Gestió Cultural Prisma Cultural i l’Associació i Grup de Recerca en Memòria Històrica i Reconciliació, l’esdeveniment ha rebut també el suport del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.
